MARTA SANZ

El roig i el negre: novel·la enigma, detectivesca, negra i policial

 

  • Del 14 al 17 de setembre
  • Santa Mercedes, Menorca
  • Preu amb estada i 6 àpats: 650 €
  • Preu sense estada: 470 € (inclou els àpats)
  • 10% de descompte als Amics de tallers islados
  • Per a més informació contacta amb nosaltres

 

Inscriure’s   Com funciona

És la primera vegada que Marta Sanz s’illa i també la primera que la novel·la negra visita Tallers islados. Per a això, l’autora, ens ha proposat un recorregut pels grans clàssics i pels temis fetitxe d’aquest gènere tan social. Taller pensat per als amants del roig i el negre i per als qui vulguin iniciar-se en aquest enigmàtic món que tant beu de la novel·la del XIX.

Sinopsi

Seguir el rastre de la novel·la negra i criminal ens obliga a remuntar-nos a la primera meitat del segle XIX i a deixar pel camí molts noms importants dins del gènere. Des d’aquesta consciència de l’amputació, a través de l’anàlisi de fragments de Collins, Christie, Hammett o Simenon –entre d’altres- s’aniran desxifrant algunes de les claus del gènere tant des del punt de vista dels seus personatges (el detectiu, la dona fatal, l’assassí), la seva temàtica, la seva ambientació, les seves implicacions ideològiques i la seva relació amb altres disciplines com el cinema i la televisió que han contribuït al desenvolupament de l’imaginari i la mitologia sobre el gènere detectivesc. En les sessions, de caràcter teòric-pràctic, la lectura, la interpretació i el comentari dels textos es complementaran amb petites propostes d’escriptura creativa i amb el visionat d’algunes pel·lícules mítiques.

Programa i seqüència
1. Repóquer: Poe, Collins, Conan Doyle, Leroux i Chesterton
2. Agatha Christie, el mal i els paranys per a ratolins.
3. El món no està ben fet: Hammett i Chandler.
4. L’empatia de Maigret.
5. Del costat de l’assassí amb Patricia Highsmith.
6. Conclusions i reflexions sobre el gènere negre en l’actualitat.

Treballarem amb fragments de: Els crims del carrer Morgue (1841) d’Edgar Allan Poe; La pedra lunar (1868) de Wilkie Collins; Estudi en escarlata (1887) de A. Conan Doyle; La cambra groga (1907) de G. Leroux; El candor del pare Brown (1911) de Chesterton; El misteriós cas de Styles (1920), L’assassinat de Roger Ackroyd (1926), Mort a la rectoria (1930) i Maldat sota el sol (1941) de Agatha Christie; Collita vermella (1929) i El falcó maltès (1930) de Dashiell Hammett; El somni etern (1939), Adéu, nina (1940) i El llarg adéu (1953) de R. Chandler; Una estranya serventa (1941) de G. Simenon; El talent de Mr. Ripley (1955), El crit de l’òliba (1962) i Crims bestials (1982) de P. Highsmith; i 1280 ànimes de Jim Thompson (1964).


Marta Sanz és doctora en Filologia. Ha publicat les novel·les El frío, Lenguas muertas, Los mejores tiempos (Premio Ojo Crítico 2001), Animales domésticos, Susana y los viejos (finalista del Premio Nadal el 2006) i Lección de anatomía (2008). El 2007, va publicar Metalingüísticos y sentimentales, antologia de poesia espanyola contemporània, i va rebre el Premi Mario Vargas Llosa NH de Relats. És autora de tres poemaris: Perra mentirosa, Hardcore i Vintage. A Anagrama ha publicat la novel·la Black, black, black: «Una novel·la admirable, molt bona com a novel·la negra però millor encara com a novel·la sense més… Té la crueltat i la lucidesa desoladora d’una de les millors novel·les de Patricia Highsmith, El diari d’Edith» (Rafael Reig, ABC); «Una novel·la negra que és una novel·la social. Que és una novel·la d’humor. Que és una lliçó magistral d’enginyeria narrativa: ajust de la trama, disseny de personatges, tensió, subministrament de picades d’ullet… Esplèndida» (Elena Medel, Calli 20). I Un buen detective no se casa jamás: «Torna a mostrar el seu domini del llenguatge (i dels seus jocs) i del registre satíric (de la novel·la de detectius, de la novel·la romàntica), amb una estupenda narració que té molt de comentari social contemporani» (Manuel Rodríguez Rivero, El País); «Una contemporaneïtat tan rabiosa com sempre van saber donar-li els grans del gènere, començant per aquest irònic Chandler al que al·ludeix en el títol i sense oblidar a les seves figures més notòries a Espanya, com Vázquez Montalbán o Eduardo Mendoza» (Lorenzo Silva); «La intensitat és la de Rebeca, de Hitchcock» (Laura Fernández, El Mundo).