ROSA REGÀS

Creació I compromís

 

  • Del  7 al 10 de juny
  • Son Triay, Menorca
  • El taller comença el dijous a les 17h i acaba el diumenge, dia 10, havent dinat
  • Preu amb estada i àpats de 720€ a 890€ en funció del tipus d’allotjament
  • Preu sense estada: 470€ (inclou els àpats)
  • 10% de descompte als Amics de Talleres islados
  • Per a més informació posa’t en contacte amb nosaltres

 

 

 

INSCRIPCIÓ   COM FUNCIONA

El plaer i la importància de la lectura: una llarga experiència professional i personal

Rosa Regàs impartirà, durant la seva estada a Menorca, una conferència on ens explicarà com va descobrir el plaer de la lectura, com va aprendre a saber què volia llegir, com va descobrir la font de coneixement que suposa una biblioteca, com els ho va ensenyar als seus fills o de quina manera va aprofundir en la lectura treballant amb l’editor Carlos Barral. Ens revelarà per què i de quina manera tot això li va ser útil quan va començar a escriure. Ens parlarà dels seus anys de traducció que tants misteris del llenguatge li van ensenyar. I sabrem, com, finalment, va acabar de Directora General de la Biblioteca Nacional d’Espanya.

 

 

PROGRAMA 

Rosa Regàs ens proposa un taller sobre “Creació i compromís” en l’àmbit personal, social, professional i polític, entenent que la creació no es refereix únicament a la professió, sigui artística o no, sinó que va més enllà i inunda, quan s’aconsegueix, diferents àmbits vitals com si, de fet, es tractés d’una manera de viure, de ser.

Estructura de les sessions del taller.

Conferència sobre el procés creatiu en les activitats artístiques, i com aquest pot derivar en una actitud davant la vida que ens converteix en creadors en tot moment, estenent la plenitud que ens provoca la creació a qualsevol activitat.

Conferència sobre el compromís, no només social, sinó professional, familiar i personal, on es parlarà de la necessària càrrega de lucidesa que ens cal per a ser conscients de la importància i necessitat d’una actitud compromesa tant a nivell personal com creatiu. O del paper de l’experiència i la memòria, imprescindibles per fonamentar les decisions que estarem obligats a prendre i, en conseqüència, la voluntat que ens farà falta per adquirir constància en el compromís.

•Visionat de la pel·lícula musical, Cerca de tu casa, d’Eduard Cortés, amb guió d’Eduard Cortés i Piti Español. Amb Sílvia Pérez Cruz, Oriol Vila, Lluís Homar, Adriana Ozores, Iván Massagué, Iván Benet, Manuel Morón. La pel·lícula tracta sobre els desnonaments a Espanya amb motiu de la crisi econòmica. Posterior diàleg entre els participants.

•Breu exposició sobre el compromís polític entès des de la nostra condició de ciutadans. Posterior diàleg entre els participants.

Creació cultural i compromís: exposició i xerrada al voltant d’obres de creació: llibres, pintures, música, pel·lícules, obres d’arquitectura, edició, disseny, etc., on es posen de manifest els diferents tipus de compromís que tenim a l’abast. Veurem també com algunes vegades no són més que manipulacions que vesteixen i amaguen la imposició de les nostres pròpies idees o creences i que no eviten nombrosos casos d’actituds dictatorials de la vida diària, no només de les religions i la política.

Rosa Regàs i Pagès (Barcelona, 1933)

Filla de Xavier Regàs, dramaturg, traductor, adaptador i director teatral i de Mariona Pagès. Germana de Xavier, pintor i interiorista, de Georgina, cuinera i escriptora, i d’Oriol,promotor cultural i empresari català, fundador Bocaccio, epicentre del moviment d’intel·lectuals conegut com a Gauche Divine a la Barcelona de la dècada de 1960 i 1970

Rosa Regàs va tenir la immensa sort de néixer durant la II República Espanyola. Segons ella mateixa ha declarat està convençuda que alguna cosa deu haver quedat en la seva persona l’esperit d’un règim, l’únic potser en tota la Història d’Espanya, que va saber posar en pràctica els principis fonamentals d’igualtat, justícia i llibertat, base i fonament d’una escola pública i laica, el nivell aquells cinc anys encara no ha estat assolit en la nostra democràcia, segons defensen molts pedagogs i historiadors. (http://rosaregas.net/nota-biografica/)

Va passar la Guerra civil espanyola a França amb el seu germà Oriol fins que va acabar, quan ella tenia sis anys.  A França va tenir el privilegi d’assistir, a Saint Paul de Vence, a l’escola pública, l’École Freinet, fundada pel seu director, l’original i respectat pedagog francès, que defensava la llibertat, la expressió, la comunicació i el laïcisme en educació, els pilars sobre els quals organitzava el treball i la col·laboració entre alumnes i professors.

Després, ja a Barcelona, prosseguí els estudis en un internat de religioses de Barcelona. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes espanyols com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater.

La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en la mítica editorial Seix Barral amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l’editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d’autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d’altres.

A la mort de Franco, va llançar la primera col·lecció política anomenada Biblioteca de Divulgación Política, els autors de la qual encara es trobaven majoritàriament en la clandestinitat. També va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia,  amb un Consell de Redacció format per Félix de Azúa, Javier Fernández de Castro, Eugenio Trías, Ferran Lobo i Fernando Savater i Arquitectures Bis, una revista d’arquitectura que va arribar a publicar 52 números amb un Consell format per Oriol Bohigas, Federico Correa, Manuel de Solà Morales, Rafael Moneo, Helio Piñón, Enric Satué, Lluís Domènech i Tomàs Llorenç.

Eren els temps en què s’obria a poc a poc l’Espanya sinistra de la dictadura. Van començar llavors els viatges, les amistats obstinades a trencar amb els escrupolosos lligams de la censura i de la moral cristiana que havia dominat la vida pública, la qual cosa, juntament amb un profund amor a la professió, el desig de conèixer el que passava amb ella en els països més avançats i un insubornable sentiment antifranquista, va portar a una sèrie de professionals i artistes a viure un lleu renaixement dels costums i del coratge en la expressió de les idees polítiques i socials. Un moviment espontani que la ironia dels seus propis participants va batejar amb el nom de “Gauche divine” precisament perquè aquesta transgressió que s’havia convertit en ineludible manera de comportament portava amb si un afany de gaudir de la vida que fins llavors els havia estat negat, i que tants moralistes encara avui intenten desprestigiar i de vilipendiar, potser perquè, com va dir Terenci Moix, mai van ser convidats a la festa

Començava 1983 quan un dia la va sorprendre aquest pensament: “he tingut molts fills i he plantat molts arbres però al pas que vaig moriré sense haver escrit un llibre”. Tenia llavors gairebé cinquanta anys i els fills grans i independents. Així que va decidir vendre l’editorial i procurar-se un treball que li permetés seguir gaudint d’independència econòmica sense haver d’ocupar tant de nombres, promocions i competències, com exigeix una editorial.

A final d’aquell mateix any de 1983 va començar a treballar com a traductora i editora temporeres en les Organitzacions de les Nacions Unides a ciutats de tot el món, el que un cop acabat el treball li deixava moltes hores lliures. Va ser així com va començar a escriure, amb dificultat sempre, perquè es va adonar que els criteris que havia emprat per jutjar els altres escriptors no servien per al que ella escrivia i la inseguretat en aquests primers passos li va proporcionar moltes angoixes. ( http://rosaregas.net/nota-biografica/)

El 1987, a proposta de Carlos Trías Sagnier, que llavors dirigia la col·lecció Ciudades a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, ciutat on vivia llavors. Un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants vista per una dona mediterrània.

El 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novel·la, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el seu marit i el seu amant acaba agafant les regnes de la seva vida. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul, una història d’amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995), narració d’una estada de l’escriptora a Síria, i Luna lunera (1999), novel·la d’estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.

L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. Des d’aleshores ha publicat diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol protagonitzada per Rosa Maria Sardà

Des del començament dels anys noranta col·labora regularment en diaris i revistes amb els seus articles, a més de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.

A banda de la seva activitat literària, Rosa Regàs també ha estat directora de l’Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2004-2007). Actualment es dedica a diverses activitats relacionades amb el món de la literatura. Té cinc fills i disset néts.

OBRES

Amigos para siempre. 2016.Editorial Now Books

Una larga adolescencia. 2015. Editorial: Now Books

Entre el sentido común y el desvarío. 2014. Editorial: Now Books

Música de cámara. 2013. Editorial Seix Barral

Contra la tiranía del dinero. 2012. Editorial Ara llibres

La desgracia de ser mujer. 2011. Editorial Now Books

La hora de la verdad. 2010. Editorial Ara llibres

Viento armado. 2006. Editorial Planeta

Volcanes dormidos. 2005. Ediciones B

Memòries de la Costa Brava. 2005. Lupita Books

El valor de la protesta. 2004. Editorial Icaria

Diario de una abuela de verano. 2004. Editorial Planeta

Sangre de mi sangre. 1998. Editorial Temas de hoy

Sombras, nada más. 1998 .Editorial UNAM

Más canciones. 1998. Editorial Las tres sorores

Desde el mar. 1997. Editorial Alianza Editorial

Pobre corazón. 1996. Editorial Destino

Viaje a la luz del Cham. 1995. Editorial Destino

Canciones de amor y de batalla. 1995. Editorial Aguilar

Azul. 1994. Editorial Planeta

Memoria de Almator. 1991. Editorial Planeta

Ginebra. 1988. Editorial Destino


ENLACES

Web oficial de Rosa Regàs

Giardinetto Sesiones con Rosa Regás

Entrevista amb l’escriptora Rosa Regàs, publicat en el context del diari La Vanguardia.com

Programa Milenium. Ramón Colom entrevista a Rosa Regás. 2015. 16,08m.

Rosa Regás, el don de la energía. 2013. Quijada producciones. 3,37m.

En tres minutos Rosa Regàs ens parla de la fabulació, els tòpics sobre la “literatura femenina”, sobre la llibertat de la dona o de com viure permanentement amb vilatitat, en lluita contra les injusticies, i enamorats de la vida.

Abuela de verano, serie de televisión de 13 capítulos de 60 m. RTVE.

Sinopsi

La sèrie dirigida per Joaquim Oristrell està basada en l’obra de Rosa Regàs Diari d’una àvia d’estiu, i segueix les aventures d’una dona, l’Eva, interpretada per la Rosa Maria Sardà, que als seus seixanta anys té la valentia de conviure durant el mes de juliol amb aquesta tropa de nens i nenes, amb edats compreses entre els 5 als 15 anys. Aquest és l’únic temps que comparteix amb ells ja que viu a Madrid. L’Eva estableix normes especials pel que fa a torns de cuina, excursions amb bicicleta, cura d’animals, horaris i presa de decisions acordades democràticament. Finalment, hi ha els fills, el grup adult. Cinc famílies que obren noves trames amb situacions i conflictes que van i vénen durant tota la sèrie. Amb el descobriment de la vida dels néts, els espectadors podran conèixer els records de la seva pròpia infancia.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/abuela-de-verano/