Quiénes somos

Los promotores y socios -suena serio pero así es- de Talleres islados somos  Mariona Fernández y Josep Maria Fontserè. Ambos somos de Torelló (Barcelona), nacidos con meses de diferencia, entre 1963 y 1964. Los primeros cinco dígitos de nuestro DNI son los mismos: 77475.
Fuimos amigos de adolescencia y primera juventud, y tomamos rumbos diferentes al finalizar los estudios. Mariona emprendió su carrera profesional en Barcelona con cierta desorientación, y Josep Ma. pasó a formar parte de la compañía de teatro Els Joglars y se hizo nómada.
25 años más tarde, el proyecto Talleres islados, para nuestra alegría, nos reunió en Menorca.

MARIONA

Sóc diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona però la meva vida professional no s’ha desenvolupat en el preciós àmbit de les biblioteques.
Vaig assistir a classes de dansa amb Cristina Magnet i amb Àngels Margarit, però tampoc aquest fascinant món ha estat el meu.
Vaig estudiar interpretació a l’Estudi Nancy Tuñón i al Col·legi del Teatre, i aquest món, no per la via dels estudis sinó per la de l’amor, el vaig viure d’aprop.
He assistit a classes lliures de filosofia amb Nelly Schnaith, i com a oient a classes de literatura de Jordi Llovet a la Universitat de Barcelona.
He fet més coses. Vaig fer a la Linda Mey, un alter ego meu que va caldejar, amb les seves cançons, les nits de Barcelona. O sigui, sóc un ésser dispers.
Diguem que com a professional, em vaig formar principalment, en el camp de la fotografia i de l’art.
 Entre altres coses, vaig coordinar durant 10 anys la Primavera Fotogràfica i nombroses exposicions en el Centre d’Art Santa Mònica, vaig col·laborar en la programació de la Galeria Berini, vaig assistir a Humberto Rivas en el seu taller, vaig realitzar el projecte Artícula per a la fira d’art de Barcelona, vaig dirigir el certàmen fotogràfic SCAN en les dues primeres edicions i, després, vaig recollir els trastos guiada per algun déu benèvol que em va dipositar en aquesta roca perquè em dispersés encara més. Va ser el 2008. Vaig venir a Menorca per estimar-la, perquè sabia que es deixaria.


Encara avui, col·laboro puntualment amb el fotògraf Joan Fontcuberta.


He començat a fer classes d’escriptura autobiogràfica.


He començat a estudiar Filosofia.


Tinc sempre projectes pendents i aquest any 2017 se’n faran realitat alguns, si el déu que em va dipositar aquí segueix amb mi.


L’escriptura, com la meva ombra, m’ha acompanyat des que la vaig descobrir. El 2010 em van publicar Hermosa, el Capità i els nines russes (Saldonar, 2010) un diari que recull els primers temps del dol per la mort d’en Jordi, la meva parella, el 2005.
També el 2010 començo, amb l’ajuda d’Isabel Olesti, aquesta aventura dels Talleres islados, que són molt més del que havia imaginar.


Als animals els agrado. I a mi ells, més.

JOSEP M.

Vaig cursar estudis d’Art Dramàtic a l’Institut del Teatre i als vint-i-dos anys vaig entrar en Els Joglars com a meritori de direcció, la branca de les arts escèniques que més m’interessava, a més de la producció i gestió, on ja feia les meves incursions des dels divuit.
Des de llavors, i sota el mestratge d’Albert Boadella, he fet tots els papers del teatre: tècnic, regidor, actor, guionista, operador de càmera, editor de vídeo i altres facetes de l’ofici teatral i audiovisual, culminant el procés l’any 1996, en fer-me càrrec de la gerència i producció executiva de la companyia fins a 2011, participant activament del procés constructiu artístic, aquest laboriós i entusiasta tram que va de la idea al fet i que és on trobo la manifestació més autèntica de l’art.

Durant aquest període l’activitat de la companyia i de l’Albert va ser intensa: 8 espectacles teatrals, 2 pel·lícules, 14 llibres, diversos documentals de televisió, accions de carrer, programes de TV i ràdio, presentacions, conferències, cursos, campanyes de premsa i comunicació, milers d’actuacions a Espanya, Europa i Amèrica i una forta incidència sociocultural i política en l’Espanya dels últims anys.
Aprofitant l’avinentesa, vaig fundar Binà Produccions, una productora dedicada a petits formats d’índole més personal que no tenien cabuda a Joglars.
He treballat també amb el productor de cinema Andrés Vicente Gómez en els seus projectes de teatre musical i amb Quim Masferrer i Teatre de Guerrilla en els seus últims espectacles.
He après a tenir una mirada global sobre la vida i sobre el fet artístic i la indústria cultural: res no és exclusiu ni innocu i tot és transversal. L’efecte papallona, l’escala de grisos. No conec iniciatives artístiques que no necessitin d’altres per existir i que no se’n contaminin.

He après també a posar-me en la pell de l’altre i intentar comprendre la quantitat de fórmules, modes, estils, sistemes, tendències i opinions entrellaçades que coexisteixen.
I he arribat a una evident i senzilla conclusió que m’ajuda molt a desenvolupar el meu ofici entre arts i artistes: No sóc res que comenci per anti ni res que acabi en ista